Pollancre

Arbre caducifoli de considerable altura que pot assolir fins a 30 m d'alçada. Capçada estretament allargada fusiforme. Escorça grisenca marcadament clivellada. Fa borrons glabres molt enganxosos. Les fulles es disposen de forma alterna a les branques i tenen un color verd lluent. Són ovades, triangulars o amb forma de rombe, sense pels, amb el marge finament dentat i amb les dents arrodonides. El pecíol és força llarg i aixafat. El limbe mesura entre 5 i 10 cm de llargada. El pollancre viu a prop dels corrents d'aigua i en ambients humits i és un dels arbres de les nostres contrades que tenen el creixement ràpid. Aquesta espècie pot arribar a viure forces anys. Hi han exemplars que poden superar els 200 anys

Floració : febrer març. Les flors surten en inflorescències atapeïdes i penjants anomenades aments .Les flors masculines són vermelles i les femenines d'un discret color verd. És una espècie dioica (hi ha arbres masculins i femenins). Les llavors porten un plomall sedós que s'escampa per tot arreu.

Usos: La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper. En medicina natural s'utilitza per tractar  la bronquitis. Les substàncies resinoses d'aquests arbre, barrejades amb llard de porc, es feien servir per fer pomades per tractar les hemorroides.
Es planta amb fins ornamentals als passeigs i carrers de les ciutats. 

Búfal Africà

El búfal africà, (Syncerus caffer) és un gran bòvid africà. Fa fins a 1,7 m d'alt i 3,4 metres de llarg. Els búfals de la sabana pesen 500-900 kg, amb els mascles més grans que les femelles. Els búfals de bosc africans fan la meitat d'aquest pes. El búfal africà no està estretament relacionat amb el búfal asiàtic el qual és lleugerament menor, però el seu antecessor no està encara gaire clar. En ser de naturalesa impredictible és molt perillós pels humans, no ha estat domesticat, al contrari que el búfal asiàtic.

El búfal africà ha tingut gran èxit com animal de les pastures. Viu en zones pantanoses, planes i herbeis i boscos de la major part de l'Àfrica. Se'l pot trobar a gran altitud i a nivell del mar i prefereix zones de vegetació densa. Tot i que no té especials requeriments, necessita beure aigua cada dia.

A banda dels humans el búfal africà té pocs depredadors i és capaç de defensar-se contra els lleons i a vegades els mata. Els lleons maten i es mengen els búfals amb regularitat.

Corall Vermell

El corall vermell (Corallium rubrum) no és més que l'esquelet de petits animals,celenterats de vuit braços, que es desenvolupen amb gran lentitud a mesura que la colònia va creixent. Aquestes colònies, rígides, es ramifiquen en totes direccions.
La biologia del corall vermell està condicionada a tres trets essencials: baixa o, quasi, nul·la lluminositat, un substrat dur per adherir-se i l'existència de corrents submarins, que li proporcionen l'aliment necessari per desenvolupar-se.
Talla: certes colònies poden arribar fins als 20 cm d'alçada, però la recol·lecció intensiva va fer desaparèixer els exemplars més grans, que podien tindre fins a 3 cm a la base.
Els pòlips són blancs, transparents i amb vuit tentacles vorejats de fines pínnules, sense esclerits.
Quan una colònia es toca o bé s'arrenca, els pòlips es retrauen, ràpidament, als petits forats (calzes) que els conté i llavors pren un aspecte completament diferent, el mateix que quan es treuen fora de l'aigua o estan morts.
La coloració habitual és d'un vermell fosc, però, de vegades, pot presentar una tonalitat rosa clar.
Creix a una velocitat de 3 a 5 mil·límetres per any.

Radiació Solar

La radiació és el transport d’energia sense necessitat de suport material, d’origen electromagnètic i que en el buit es propaga a la velocitat de la llum. Té les propietats d una ona (ona electromagnètica) amb una longitud, freqüència i periode definits. Però realment la radiació no és monocromàtica (1 sola longitud d’ona) sinó que consta de la superposició quasi-contínua de moltes longituds d’ona diferents que es propaguen a la mateixa velocitat, donant lloc a l’espectre electromagnètic. 
A la Terra la llum del sol és filtrada per  l'atmosfera. La intensitat lumínica està  condicionada  per les estacions, amb un màxim a l'estiu i un mínim a l'hivern, i pels núvols. La llum solar es pot mesurar amb un pyramòmetre o pyrheliòmetre. Un raig de llum que surt del sol triga 8,3 minuts a arribar a la Terra. Segons L'Organització Meteorològica Mundial  la llum solar que arriba a la superfície de la Terra és d'almenys uns 120 watts per metre quadrat.
La llum del sol és el factor clau en la fotosíntesi, un procés d'importància fonamental per a la vida en la Terra.
L'exposició excessiva a la radiació solar pot ser perjudicial per la salut.

Neu

La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu. A causa de la seva composició granular, té una estructura suau i flonja, llevat que estigui compactada a causa de la pressió. Generalment la neu es forma per sublimació inversa del vapor d'aigua en les capes altes de l'atmosfera, a una temperatura inferior als 0 °C. La caiguda de precipitació en forma de neu s'anomena nevada.

L'ocurrència, quantitat i intensitat de les nevades depèn, entre altres factors, de la latitud, l'altura, la distància al mar o l'oceà i de l'estació de l'any.

La neu es pot fabricar també amb l'ajut dels canons de neu. Aquesta tècnica és utilitzada per les estacions d'esquí per millorar l'estat de les pistes quan la temperatura és suficientment baixa però les precipitacions no són prou abundants.

Un estudi del 2008 va demostrar que alguns bacteris tenen un paper important a la formació dels cristalls de glaç o de neu.

Fasmatodeus

Els fasmatodeus o fàsmids (Phasmatodea) són un ordre d'insectes neòpters, coneguts vulgarment com a insectes bastó i insectes fulla a causa del seu aspecte corporal. Són un grup especialitzat en el camuflatge amb colors, formes i comportaments extraordinaris que els confonen amb la vegetació sobre la qual habiten i de la qual s'alimenten.

Per les seves formes presenten tres tipus morfològics principals:

Insectes pal: allargats, amb o sense ales i en cas de presentar-les poden ser funcionals o no per al vol, secció transversal del cos més o menys cilíndrica, similars a petites branquetestant en color com en forma.

Insectes fulla: formes alades, de cos ample , amb expansions laminars a les potes i similars a fulles.

Insectes escorça: solen tenir el cos més robust i en moltes ocasions amb protuberàncies en forma de petites espines sobre tot o part del cos.

En general, els insectes pal, com el seu nom al·ludeix, tenen forma de branqueta, el que els fa passar desapercebuts per a molts depredadors.

Heroïna

Que és?

És un derivat sintètic de la morfina, una substància que s’extreu de l’opi. Coneguda també amb el nom de cavall, és una droga depressora del sistema nerviós central amb acció sedant i analgèsica. Es presenta generalment en forma de pols blanca o marró; els qui la consumeixen poden injectar-se-la, aspirar-la pel nas (esnifar-la) o inhalar-ne els vapors després d’escalfar-la amb l’ajut d’una flama (fer xinos).

Efectes

Els efectes d’aquesta substància són gairebé immediats. Es descriuen com una sensació d’eufòria, plaer i benestar general. El cos experimenta diverses alteracions: disminució de la freqüència cardíaca, baixada de la pressió i de la temperatura corporal, indiferència al dolor, canvis en l’agudesa visual i disminució de la sensació de gana.

Riscos per a la salut

El risc de desenvolupar dependència és molt alt i la interrupció del consum genera l’aparició de la síndrome d’abstinència, que es caracteritza per símptomes com ara ansietat i agitació, suors, febre, dolors musculars, calfreds, i altres. Un dels principals riscos associats al consum és que, si es comparteixen els estris de consum (xeringa, cassoleta, filtre...), es poden contagiar malalties infeccioses com ara les hepatitis víriques, la tuberculosi i el VIH/sida. D’altra banda, el risc de patir una sobredosi és molt alt, sobretot quan es consumeix la mateixa dosi després d’un període d’abstinència.