Pollancre

Arbre caducifoli de considerable altura que pot assolir fins a 30 m d'alçada. Capçada estretament allargada fusiforme. Escorça grisenca marcadament clivellada. Fa borrons glabres molt enganxosos. Les fulles es disposen de forma alterna a les branques i tenen un color verd lluent. Són ovades, triangulars o amb forma de rombe, sense pels, amb el marge finament dentat i amb les dents arrodonides. El pecíol és força llarg i aixafat. El limbe mesura entre 5 i 10 cm de llargada. El pollancre viu a prop dels corrents d'aigua i en ambients humits i és un dels arbres de les nostres contrades que tenen el creixement ràpid. Aquesta espècie pot arribar a viure forces anys. Hi han exemplars que poden superar els 200 anys

Floració : febrer març. Les flors surten en inflorescències atapeïdes i penjants anomenades aments .Les flors masculines són vermelles i les femenines d'un discret color verd. És una espècie dioica (hi ha arbres masculins i femenins). Les llavors porten un plomall sedós que s'escampa per tot arreu.

Usos: La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper. En medicina natural s'utilitza per tractar  la bronquitis. Les substàncies resinoses d'aquests arbre, barrejades amb llard de porc, es feien servir per fer pomades per tractar les hemorroides.
Es planta amb fins ornamentals als passeigs i carrers de les ciutats.